27 de nov. 2011
desde granada
16 de nov. 2011
le pouvoir de l'observation

Bonjour Marie!
27 d’oct. 2011
Première réflexion..........
C'est un plaisir d'entamer dès maintenant notre collaboration ! J'ai bien hâte de vous rencontrer Inés et Roser, et de travailler en ta compagnie Inés. Je suis curieuse de connaitre tes intérêts et tes questions sur la danse.
Je lance une première préoccupation : depuis un certain temps, je réfléchis à la question des rituels du danseur. Je me demande ce que l'interprète a besoin de sentir, de ressentir pour pouvoir interpréter, et si on doit absolument ressentir ce qu'on danse pour trouver l'authenticité. Je me demande quels sont les rituels que le danseur utilise pour se mettre dans «l'état», s'ils sont nécessaires, et s'ils ne sont pas parfois exagérés ! S'il n'y a pas parfois là-dedans quelque chose d'ordre quasi spirituel, superstitieux .......... Je me demande qu'est-ce qui se passerait si on sabote ces petits rituels ........ Voilà pour un premier jet de réflexion !
Au plaisir de vous lire à nouveau,
marie
Hola a tots,
És un plaer començar des d’ara la nostra col·laboració! Ja tinc ganes de conèixer-vos personalment Inés i Roser, i de treballar en la teva companyia Inés. Tinc curiositat per saber quins són els seus interessos i les teves preguntes sobre la dansa.
Llenço una primera preocupació: des de fa algun temps, reflexiono sobre els rituals del ballarí. Em pregunto què és el que l 'intèrpret necessita sentir per a poder interpretar, i si és absolutament necessari sentir el que dansem per trobar l’autenticitat. Em pregunto quins són els rituals que el ballarí utilitza per entrar dins "l’estat", si són necessaris i si no són, de vegades, exagerats! Si no hi ha de vegades en ells alguna cosa gairebé espiritual, supersticiós .......... Em pregunto què passaria si sabotegessim aquests petits rituals........ Bé, aquí teniu un primer esborrany de la reflexió!
Espero llegir de nou,
Marie
coincidències...
6 d’oct. 2011
Qui és Marie Béland?

Us presentem Marie Béland, la coreògrafa que treballarà amb Inés Boza (artista resident fundadora de lacaldera) durant aquest intercanvi amb Montreal.
Marie Béland
Artista ballarina establerta a Montreal, Canada, es va graduar a la Universitat del Québec a Montreal (UQAM), on va rebre el premi William Douglas a l'Excel·lència en composició de dansa. L'any 2005, va fundar la seva companyia "maribé - sors de ce corps" i va presentar maribé – live in Montréal durant una residència d'estiu a l' Studio 303. Després Twis-manivelle, una peça per a públic jove amb la que va guanyar una beca de la Montreal Mayor's Foundation for Youth. Twis-manivelle va ser considerada com una de les top 5 representacions de dansa l'any 2005 per la revista ICI magazine i es va presentar més de 30 vegades. El seu últim treball Dieu ne t'a pas créé juste pour danser, es va presentar a Tangente l'Octubre del 2008 i va fer gira per les Maisons de la Culture la temporada 2009-2010. Amb el suport del Quebec Arts Council i altres institucions, la peça ha estat molt ben rebuda pel públic i la crítica, exhaurint les entrades en nombroses ocasions. Paral·lelament al seu treball dalt de l'escenari està interessada en la site-specific performance, el treball multidisciplinar i la docència. La seva primera site-specific piece (peça adreçada a un indret específic) Espace Vert, es va crear el 2006 i es presentar com una part de The Art (pronunciat com en francès "dehors") , un esdeveniment exterior produït per La 2e Porte à Gauche. L'any 2008, el Théâtre de Verdure li va encarregar de crear Les Précédents, una coreografia arquitectònica que es va presentar al parc Lafontaine durant l'estiu del 2008 i que es va reposar el següent any.
Marie Béland és membre fundadora de La 2e Porte à Gauche, una organització que crea i produeix esdeveniments de dansa contemporània que tenen lloc a l'exterior dels espais de dansa tradicionals: apartaments, botigues, bars, parcs, i que es qüestiona constantment la relació entre públic i artistes. De les peces que ha creat L2PAG destaquen: projet Vitrines, The Art, 7 1Ž2 à part., i Blind Date : un rendez-vous chorégraphique. El seu projecte més recent: Te situes-tu dans l'in situ ?, es va presentar a Tangente com a part del festival Montreal High Lights. L'any 2009 també va crear el col·lectiu Le P.I.Q.U.A.N.T. (Le Projet Indisciplinaire Québécois Utilisant les Arts Nécessaires à son Travail) amb dos músics. La seva primera col·laboració va guanyar el premi al millor espectacle francòfon de l'any al Fringe Festival 2009. Darrerament ha creat i interpretat les coreografies que acompanyen la banda electro-yéyé Les Handclaps.
A través del seu treball vol compartir amb els seus espectadors, les preguntes i preocupacions sobre el fenomen de la dansa. El seu univers coreogràfic enllaça virtuosisme, teatralitat i humor absurd. La Companyia maribé - sors de ce corps és membre del centre coreogràfic Circuit-Est i la gestiona Claire Piétin, Diagramme Gestion culturelle.
26 de set. 2011
Inés Boza i Roser López Espinosa

Inés Boza
Co-fundadora i directora de la companyia SenZaTemPo. Inicia la seva formació en dansa al Conservatori de Pamplona i en teatre en el TAC de Granada. Del 86 al 89 treballa amb Janusz Subicz i Nazareth Panadero membres de la companyia de Pina Bausch, al 90 s’instal·la a Barcelona. L'any 1991 crea i presenta amb Carles Mallol la peça Senza Tempo, que donarà nom a SenZaTemPo, una de les companyies pioneres del teatre - dansa català. Boza va co-dirigir amb Mallol les peces produïdes per la companyia fins al 2003 en que va a començar a fer-ho en solitari. Dels seus últims treballs destaca "A+" i "Anatomía de un sueño".

Roser López Espinosa
Graduada en Dansa Contemporània al MTD de la Theaterschool d’Amsterdam, segueix també tallers de coreografia a la SNDO. Al 2005 rep la beca danceWEB-Europe. Ha ballat a Holanda amb Magpie Music Dance Company, Marta Reig Torres i Pere Faura. A Barcelona ha treballat amb Àngels Margarit / Cia Mudances, Iago Pericot i Las Malqueridas, entre d’altres. Des de 2008 manté el seu vincle amb Àngels Margarit i actualment interpreta el seu emblemàtic solo Corol·la.
Els seus treballs de creació han rebut diversos premis internacionals: The lizard’s skin rep el Primer Premi de Solos de Masdanza 2006; Còncau II, el Segon Premi de Noves Tendències del Certamen de Burgos 2008; Miniatura rep el Tercer Premi al Certamen de Madrid 2010 i és seleccionada per la xarxa europea Aerowaves 2011. Els seus treballs s’han pogut veure a festivals internacionals d’Espanya, Holanda, Alemanya, República Txeca, Eslovènia, Egipte i Japó.
