Première réflexion..........

Bonjour à tous,
C'est un plaisir d'entamer dès maintenant notre collaboration ! J'ai bien hâte de vous rencontrer Inés et Roser, et de travailler en ta compagnie Inés. Je suis curieuse de connaitre tes intérêts et tes questions sur la danse.
Je lance une première préoccupation : depuis un certain temps, je réfléchis à la question des rituels du danseur. Je me demande ce que l'interprète a besoin de sentir, de ressentir pour pouvoir interpréter, et si on doit absolument ressentir ce qu'on danse pour trouver l'authenticité. Je me demande quels sont les rituels que le danseur utilise pour se mettre dans «l'état», s'ils sont nécessaires, et s'ils ne sont pas parfois exagérés ! S'il n'y a pas parfois là-dedans quelque chose d'ordre quasi spirituel, superstitieux .......... Je me demande qu'est-ce qui se passerait si on sabote ces petits rituels ........ Voilà pour un premier jet de réflexion !
Au plaisir de vous lire à nouveau,
marie

Hola a tots,
És un plaer començar des d’ara la nostra col·laboració! Ja tinc ganes de conèixer-vos personalment Inés i Roser, i de treballar en la teva companyia Inés. Tinc curiositat per saber quins són els seus interessos i les teves preguntes sobre la dansa.
Llenço una primera preocupació: des de fa algun temps, reflexiono sobre els rituals del ballarí. Em pregunto què és el que l 'intèrpret necessita sentir per a poder interpretar, i si és absolutament necessari sentir el que dansem per trobar l’autenticitat. Em pregunto quins són els rituals que el ballarí utilitza per entrar dins "l’estat", si són necessaris i si no són, de vegades, exagerats! Si no hi ha de vegades en ells alguna cosa gairebé espiritual, supersticiós .......... Em pregunto què passaria si sabotegessim aquests petits rituals........ Bé, aquí teniu un primer esborrany de la reflexió!
Espero llegir de nou,
Marie

coincidències...

l'atzar sovint intervé en la creació. Exposició de "semàfors" del món al World Trade Center de NYC.

Qui és Marie Béland?

Us presentem Marie Béland, la coreògrafa que treballarà amb Inés Boza (artista resident fundadora de lacaldera) durant aquest intercanvi amb Montreal.

Marie Béland

Artista ballarina establerta a Montreal, Canada, es va graduar a la Universitat del Québec a Montreal (UQAM), on va rebre el premi William Douglas a l'Excel·lència en composició de dansa. L'any 2005, va fundar la seva companyia "maribé - sors de ce corps" i va presentar maribé – live in Montréal durant una residència d'estiu a l' Studio 303. Després Twis-manivelle, una peça per a públic jove amb la que va guanyar una beca de la Montreal Mayor's Foundation for Youth. Twis-manivelle va ser considerada com una de les top 5 representacions de dansa l'any 2005 per la revista ICI magazine i es va presentar més de 30 vegades. El seu últim treball Dieu ne t'a pas créé juste pour danser, es va presentar a Tangente l'Octubre del 2008 i va fer gira per les Maisons de la Culture la temporada 2009-2010. Amb el suport del Quebec Arts Council i altres institucions, la peça ha estat molt ben rebuda pel públic i la crítica, exhaurint les entrades en nombroses ocasions. Paral·lelament al seu treball dalt de l'escenari està interessada en la site-specific performance, el treball multidisciplinar i la docència. La seva primera site-specific piece (peça adreçada a un indret específic) Espace Vert, es va crear el 2006 i es presentar com una part de The Art (pronunciat com en francès "dehors") , un esdeveniment exterior produït per La 2e Porte à Gauche. L'any 2008, el Théâtre de Verdure li va encarregar de crear Les Précédents, una coreografia arquitectònica que es va presentar al parc Lafontaine durant l'estiu del 2008 i que es va reposar el següent any.

Marie Béland és membre fundadora de La 2e Porte à Gauche, una organització que crea i produeix esdeveniments de dansa contemporània que tenen lloc a l'exterior dels espais de dansa tradicionals: apartaments, botigues, bars, parcs, i que es qüestiona constantment la relació entre públic i artistes. De les peces que ha creat L2PAG destaquen: projet Vitrines, The Art, 7 1Ž2 à part., i Blind Date : un rendez-vous chorégraphique. El seu projecte més recent: Te situes-tu dans l'in situ ?, es va presentar a Tangente com a part del festival Montreal High Lights. L'any 2009 també va crear el col·lectiu Le P.I.Q.U.A.N.T. (Le Projet Indisciplinaire Québécois Utilisant les Arts Nécessaires à son Travail) amb dos músics. La seva primera col·laboració va guanyar el premi al millor espectacle francòfon de l'any al Fringe Festival 2009. Darrerament ha creat i interpretat les coreografies que acompanyen la banda electro-yéyé Les Handclaps.

A través del seu treball vol compartir amb els seus espectadors, les preguntes i preocupacions sobre el fenomen de la dansa. El seu univers coreogràfic enllaça virtuosisme, teatralitat i humor absurd. La Companyia maribé - sors de ce corps és membre del centre coreogràfic Circuit-Est i la gestiona Claire Piétin, Diagramme Gestion culturelle.

Qui és Louise Bédard?

Us presentem Louise Bédard, la ballarina que treballarà amb la Roser López Espinosa que coreografiarà una peça durant aquest intercanvi amb Montreal.

Louise Bédard

Abans de consolidar-se com a coreògrafa independent, Louise Bédard ja era coneguda com a ballarina. Va treballar amb coreògrafs com Jeanne Renaud, Jean-Pierre Perreault, Paul-André Fortier, Ginette Laurin, Sylvain Émard i molts d'altres i es va adonar la riquesa de la dansa començant a crear les seves pròpies peces. Directora artística i coreògrafa, ha creat més de trenta treballs. El seu repertori és molt variat i inclou peces íntimes com els solos Braise Blanche (1990), Cartes postales de Chimère (1996) i el més recent La femme ovale (2003).

Entre els seus treballs per a dos ballarins, s'inclouen l'aclamada Te souvient-il? (2000), creada i interpretada per ella juntament amb Sylvain Émard i Elles (2002). De les seves peces de grup destaca Dans les fougères foulées du regard (1995) i URBANIA BOX, je n’imagine rien (1999).

Col·labora regularment en projectes multidisciplinars i sovint deriva els colors i tons del seu llenguatge coreogràfic d'altres formes d'art: Itinéraire multiple cycle. Durant anys, el projecte va inspirar-se en la vida i el treball de dones artistes d'altres cultures com a base pel seu treball. La primera part d'Elles (2002) es va immergir en el treball de Tina Modotti, una fotògrafa italiana dels anys 20 que va emigrar a Mèxic. L'any 2005, la segona part del projecte es va inspirar en Hannah Höch. Ce qu’il en reste es va estrenar a Usine C i va ser nominat com a finalista al 21è Grand Prix du Conseil des arts de Montréal. Finally, el 2008, va tancar el cicle amb Enfin vous zestes, una peça per a sis ballarins que utilitzava el treball de l'artista canadenca Marianna Gartner com a punt de partida.

Durant aquests últims vint anys, la companyia de Louise Bédard ha estat una eina dinàmica per endinsar-se en el treball coreogràfic que va començar a principis dels 80s. La seva visió artística singular ha estat reconeguda amb diversos premis incloent el prestigiós premi Nacional de dansa Jean A. Chalmers l'any 1997 per la seva excepcional contribució al món de la dansa i de la creació de Canadà.

Louise Bédard és cofundadora i membre de Circuit-Est, un centre coreogràfic que recolza la recerca i la creació oferint classes magistrals, workshops i espais d'assaig. També va ser professora convidada del Departament de Dansa de la Universitat del Quebec del 2006 al 2010.