Louise et Roser – impressions autour d’un échange de mouvements et d’expériences
Après 2 semaines de répétitions en studio, des dîners, des conversations, des idées exprimées, partagées, redéfinies, la richesse de cet échange interculturel et intergénérationnel commencent à se faire sentir et à porter ses fruits pour Louise et Roser.
Selon Louise...
Pour Louise le premier changement a été qu’elle a pu enlever son chapeau de « chorégraphe » pour se coiffer du seul chapeau « d’interprète ». Elle trouve l'idée d'être guidée par Roser et la perspective de l’aider à construire son projet très intéressantes et motivantes. Ce qui semble être le plus fascinant pour Louise, c'était d'avoir l'occasion de connaître Roser à travers ses mouvements. Les premiers jours en studio servaient non seulement à démontrer ce que chacune pourrait faire, mais aussi à explorer ce qu'elles pouvaient faire ensemble : se laisser aller dans le mouvement et laisser sortir cette chose très personnelle, enrichie par l'expérience ou la jeunesse, la culture et la vie. C’est ce que chacune porte à l'intérieur. Et en même temps, comment réussir à mettre tout ça de côté pour parvenir à la plus pure expression du «je» intérieur.
«C'est fascinant de voir en elle (Roser) les influences des autres cultures et comment elle peut passer à travers tout ça pour être elle-même."
Louise Bédard.
Selon Roser...
À venir bientôt.
Louise y Roser – Impresiones sobre un intercambio de movimientos y experiencias
Después de 2 semanas de ensayos en estudio, de cenas, de conversaciones, de ideas expresadas, compartidas, redéfinidas, las riquezas de éste intercambio intercultural e intergeneracional comienzan a sentirse y a dar frutos para Louise y Roser.
Según Louise…
Para Louise el primer cambio importante fue que se ha quitado su sombrero de « Coreógrafa » para ponerse el sombrero de « Intérprete », la idea de dejarse guiar por Roser y de ayudarla a construir su proyecto le ha parecido muy intesesante y motivadora. Sin embargo, lo que encuentra más interesante, ha sido el tener la oportunidad de conocer a Roser a través de los movimientos. Los primeros días en el estudio no fueron sólo para demostrar lo que cada una podía hacer, si no explorar lo que podían hacer juntas, para dejarse llevar por los movimientos y dejar fluir aquello muy personal, que enriquecido por la experiencia y la juventud, la cultura y la vida misma, lleva cada una por dentro. Y a su vez como todo eso puede dejarse de lado para convertirse en la expresión del más puro « yo » interno.
« Es fascinante ver en ella (Roser) las influencias de otras culturas y de como logra traspasar todo eso para ser ella misma ».
Louise Bédard.
Según Roser...
Pronto.
 |
Jusqu'au 16 décembre, Inés Boza, une danseuse émérite, va conjuguer son expertise au talent de la jeune chorégraphe Marie Béland. De son côté, la jeune chorégraphe Roser López va s'imprégner de la longue histoire de son hôte, la danseuse Louise Bédard.| |
Hola a tots,
És un plaer començar des d’ara la nostra col·laboració! Ja tinc ganes de conèixer-vos personalment Inés i Roser, i de treballar en la teva companyia Inés. Tinc curiositat per saber quins són els seus interessos i les teves preguntes sobre la dansa.
Llenço una primera preocupació: des de fa algun temps, reflexiono sobre els rituals del ballarí. Em pregunto què és el que l 'intèrpret necessita sentir per a poder interpretar, i si és absolutament necessari sentir el que dansem per trobar l’autenticitat. Em pregunto quins són els rituals que el ballarí utilitza per entrar dins "l’estat", si són necessaris i si no són, de vegades, exagerats! Si no hi ha de vegades en ells alguna cosa gairebé espiritual, supersticiós .......... Em pregunto què passaria si sabotegessim aquests petits rituals........ Bé, aquí teniu un primer esborrany de la reflexió!
Espero llegir de nou,
Marie
Us presentem Marie Béland, la coreògrafa que treballarà amb Inés Boza (artista resident fundadora de lacaldera) durant aquest intercanvi amb Montreal.
Marie Béland
Artista ballarina establerta a Montreal, Canada, es va graduar a la Universitat del Québec a Montreal (UQAM), on va rebre el premi William Douglas a l'Excel·lència en composició de dansa. L'any 2005, va fundar la seva companyia "maribé - sors de ce corps" i va presentar maribé – live in Montréal durant una residència d'estiu a l' Studio 303. Després Twis-manivelle, una peça per a públic jove amb la que va guanyar una beca de la Montreal Mayor's Foundation for Youth. Twis-manivelle va ser considerada com una de les top 5 representacions de dansa l'any 2005 per la revista ICI magazine i es va presentar més de 30 vegades. El seu últim treball Dieu ne t'a pas créé juste pour danser, es va presentar a Tangente l'Octubre del 2008 i va fer gira per les Maisons de la Culture la temporada 2009-2010. Amb el suport del Quebec Arts Council i altres institucions, la peça ha estat molt ben rebuda pel públic i la crítica, exhaurint les entrades en nombroses ocasions. Paral·lelament al seu treball dalt de l'escenari està interessada en la site-specific performance, el treball multidisciplinar i la docència. La seva primera site-specific piece (peça adreçada a un indret específic) Espace Vert, es va crear el 2006 i es presentar com una part de The Art (pronunciat com en francès "dehors") , un esdeveniment exterior produït per La 2e Porte à Gauche. L'any 2008, el Théâtre de Verdure li va encarregar de crear Les Précédents, una coreografia arquitectònica que es va presentar al parc Lafontaine durant l'estiu del 2008 i que es va reposar el següent any.
Marie Béland és membre fundadora de La 2e Porte à Gauche, una organització que crea i produeix esdeveniments de dansa contemporània que tenen lloc a l'exterior dels espais de dansa tradicionals: apartaments, botigues, bars, parcs, i que es qüestiona constantment la relació entre públic i artistes. De les peces que ha creat L2PAG destaquen: projet Vitrines, The Art, 7 1Ž2 à part., i Blind Date : un rendez-vous chorégraphique. El seu projecte més recent: Te situes-tu dans l'in situ ?, es va presentar a Tangente com a part del festival Montreal High Lights. L'any 2009 també va crear el col·lectiu Le P.I.Q.U.A.N.T. (Le Projet Indisciplinaire Québécois Utilisant les Arts Nécessaires à son Travail) amb dos músics. La seva primera col·laboració va guanyar el premi al millor espectacle francòfon de l'any al Fringe Festival 2009. Darrerament ha creat i interpretat les coreografies que acompanyen la banda electro-yéyé Les Handclaps.
A través del seu treball vol compartir amb els seus espectadors, les preguntes i preocupacions sobre el fenomen de la dansa. El seu univers coreogràfic enllaça virtuosisme, teatralitat i humor absurd. La Companyia maribé - sors de ce corps és membre del centre coreogràfic Circuit-Est i la gestiona Claire Piétin, Diagramme Gestion culturelle.
Us presentem Louise Bédard, la ballarina que treballarà amb la Roser López Espinosa que coreografiarà una peça durant aquest intercanvi amb Montreal.
Louise Bédard
Abans de consolidar-se com a coreògrafa independent, Louise Bédard ja era coneguda com a ballarina. Va treballar amb coreògrafs com Jeanne Renaud, Jean-Pierre Perreault, Paul-André Fortier, Ginette Laurin, Sylvain Émard i molts d'altres i es va adonar la riquesa de la dansa començant a crear les seves pròpies peces. Directora artística i coreògrafa, ha creat més de trenta treballs. El seu repertori és molt variat i inclou peces íntimes com els solos Braise Blanche (1990), Cartes postales de Chimère (1996) i el més recent La femme ovale (2003).
Entre els seus treballs per a dos ballarins, s'inclouen l'aclamada Te souvient-il? (2000), creada i interpretada per ella juntament amb Sylvain Émard i Elles (2002). De les seves peces de grup destaca Dans les fougères foulées du regard (1995) i URBANIA BOX, je n’imagine rien (1999).
Col·labora regularment en projectes multidisciplinars i sovint deriva els colors i tons del seu llenguatge coreogràfic d'altres formes d'art: Itinéraire multiple cycle. Durant anys, el projecte va inspirar-se en la vida i el treball de dones artistes d'altres cultures com a base pel seu treball. La primera part d'Elles (2002) es va immergir en el treball de Tina Modotti, una fotògrafa italiana dels anys 20 que va emigrar a Mèxic. L'any 2005, la segona part del projecte es va inspirar en Hannah Höch. Ce qu’il en reste es va estrenar a Usine C i va ser nominat com a finalista al 21è Grand Prix du Conseil des arts de Montréal. Finally, el 2008, va tancar el cicle amb Enfin vous zestes, una peça per a sis ballarins que utilitzava el treball de l'artista canadenca Marianna Gartner com a punt de partida.
Durant aquests últims vint anys, la companyia de Louise Bédard ha estat una eina dinàmica per endinsar-se en el treball coreogràfic que va començar a principis dels 80s. La seva visió artística singular ha estat reconeguda amb diversos premis incloent el prestigiós premi Nacional de dansa Jean A. Chalmers l'any 1997 per la seva excepcional contribució al món de la dansa i de la creació de Canadà.
Louise Bédard és cofundadora i membre de Circuit-Est, un centre coreogràfic que recolza la recerca i la creació oferint classes magistrals, workshops i espais d'assaig. També va ser professora convidada del Departament de Dansa de
Bonjour Louise,
hello, it’s your project partner from Barcelona, Roser.
I find it really special to start such an online conversation when knowing we’ll soon meet and work together. I‘ve been snooping around in your web site since summer, watching your videos and photos, reading your texts. Trying to figure out how you look like, how you like dancing and what you like getting inspired by. Feeling a bit like a spy ;)
I find this project a very nice and exciting initiative. I must admit this will be the first time I’ll direct someone I don’t know in advance. And it will be the first time as well I’ll direct someone who is more experienced than me. I guess you don’t work very often as a dancer for younger choreographers either, do you? :) This role exchange is indeed exciting. And it will eventually bring us some new ideas and some funny moments.
Thinking about this intercultural and inter-generational project we’re in, there are two aspects I think we share so far: that we both love dancing and that we don’t know each other yet. With time I’m pretty sure we’ll find many common ground.
To start with, I think we could do the exercise of making a simple presentation of ourselves, something like a portrait. I don’t mean exactly a description, cause that immediately suggests to me trying to get an outside point of view. But a kind of self-portrait. It has this personal choice on how we like to present ourselves to the other.
It can be very essential or very meticulous. It can be about our physical appearance or what we like when dancing or when letting our imagination fly or something we really feel identified with. Details and anecdotes are very welcome!
This is a first way of introducing each other, of presenting each other. Like a game.
As soon as I arrive to Montreal, I think we should go for a very warm coffee together before entering the studio! :)
Bon week-end.
Amicalment,
Roser
PS: As you can see, my English is much much better than my French...
Inés Boza
Co-fundadora i directora de la companyia SenZaTemPo. Inicia la seva formació en dansa al Conservatori de Pamplona i en teatre en el TAC de Granada. Del 86 al 89 treballa amb Janusz Subicz i Nazareth Panadero membres de la companyia de Pina Bausch, al 90 s’instal·la a Barcelona. L'any 1991 crea i presenta amb Carles Mallol la peça Senza Tempo, que donarà nom a SenZaTemPo, una de les companyies pioneres del teatre - dansa català. Boza va co-dirigir amb Mallol les peces produïdes per la companyia fins al 2003 en que va a començar a fer-ho en solitari. Dels seus últims treballs destaca "A+" i "Anatomía de un sueño".
Roser López Espinosa
Graduada en Dansa Contemporània al MTD de la Theaterschool d’Amsterdam, segueix també tallers de coreografia a la SNDO. Al 2005 rep la beca danceWEB-Europe. Ha ballat a Holanda amb Magpie Music Dance Company, Marta Reig Torres i Pere Faura. A Barcelona ha treballat amb Àngels Margarit / Cia Mudances, Iago Pericot i Las Malqueridas, entre d’altres. Des de 2008 manté el seu vincle amb Àngels Margarit i actualment interpreta el seu emblemàtic solo Corol·la.
Els seus treballs de creació han rebut diversos premis internacionals: The lizard’s skin rep el Primer Premi de Solos de Masdanza 2006; Còncau II, el Segon Premi de Noves Tendències del Certamen de Burgos 2008; Miniatura rep el Tercer Premi al Certamen de Madrid 2010 i és seleccionada per la xarxa europea Aerowaves 2011. Els seus treballs s’han pogut veure a festivals internacionals d’Espanya, Holanda, Alemanya, República Txeca, Eslovènia, Egipte i Japó.
BCN/Montreal és un projecte de col·laboració i d’intercanvi artístic per fomentar les experiències transfrontereres així com el diàleg i l’intercanvi creatiu entre joves artistes emergents i artistes experimentats de l’àmbit de la dansa i amb diversos orígens culturals entre La Caldera (Barcelona) i Circuit-Est (Montreal).
Ambdós centres tenen molts punts en comú, el principal és que són el resultat d’una iniciativa privada, provenint d’un grup d’artistes independents que, en un primer moment, es van associar per tal de compartir un espai per assajar, per a la investigació i per a la creació i producció de les seves obres artístiques. Així doncs, aquests centres es basen en un grup estable d’artistes o membres fundadors amb una trajectòria, la majoria d’ells, de més de 20 anys.
El principal objectiu d’ aquest projecte és la millora del diàleg artístic i de l’intercanvi entre artistes de diverses generacions que provenen d’entorns culturals diferents. Volem emfatitzar la transmissió de coneixement, creant de manera simultània un intercanvi intergeneracional i intercultural. Es posaran en contacte joves artistes amb artistes més veterans, cada un d’ells d’un país d’origen diferent, i s’hi invertiran els rols usuals de coreògrafs i ballarins. Inherent al projecte, sorgiran qüestions com l’expertesa i la inexperiència ja que estan molt lligades a la proposta.
