primer dia

Je suis déjà arrivée à Montréal. Premier matin à la cité. Je vais visiter le plateau de Mont-Royal. J'espère que il plui pas!

maletes a punt

suitecase ready for tomorrow trip!
l'aventure a commencé!

"Betty", by Gerhard Richter

"Betty", by Gerhard Richter

Première réflexion..........

Bonjour à tous,
C'est un plaisir d'entamer dès maintenant notre collaboration ! J'ai bien hâte de vous rencontrer Inés et Roser, et de travailler en ta compagnie Inés. Je suis curieuse de connaitre tes intérêts et tes questions sur la danse.
Je lance une première préoccupation : depuis un certain temps, je réfléchis à la question des rituels du danseur. Je me demande ce que l'interprète a besoin de sentir, de ressentir pour pouvoir interpréter, et si on doit absolument ressentir ce qu'on danse pour trouver l'authenticité. Je me demande quels sont les rituels que le danseur utilise pour se mettre dans «l'état», s'ils sont nécessaires, et s'ils ne sont pas parfois exagérés ! S'il n'y a pas parfois là-dedans quelque chose d'ordre quasi spirituel, superstitieux .......... Je me demande qu'est-ce qui se passerait si on sabote ces petits rituels ........ Voilà pour un premier jet de réflexion !
Au plaisir de vous lire à nouveau,
marie

Hola a tots,
És un plaer començar des d’ara la nostra col·laboració! Ja tinc ganes de conèixer-vos personalment Inés i Roser, i de treballar en la teva companyia Inés. Tinc curiositat per saber quins són els seus interessos i les teves preguntes sobre la dansa.
Llenço una primera preocupació: des de fa algun temps, reflexiono sobre els rituals del ballarí. Em pregunto què és el que l 'intèrpret necessita sentir per a poder interpretar, i si és absolutament necessari sentir el que dansem per trobar l’autenticitat. Em pregunto quins són els rituals que el ballarí utilitza per entrar dins "l’estat", si són necessaris i si no són, de vegades, exagerats! Si no hi ha de vegades en ells alguna cosa gairebé espiritual, supersticiós .......... Em pregunto què passaria si sabotegessim aquests petits rituals........ Bé, aquí teniu un primer esborrany de la reflexió!
Espero llegir de nou,
Marie

coincidències...

l'atzar sovint intervé en la creació. Exposició de "semàfors" del món al World Trade Center de NYC.

Qui és Louise Bédard?

Us presentem Louise Bédard, la ballarina que treballarà amb la Roser López Espinosa que coreografiarà una peça durant aquest intercanvi amb Montreal.

Louise Bédard

Abans de consolidar-se com a coreògrafa independent, Louise Bédard ja era coneguda com a ballarina. Va treballar amb coreògrafs com Jeanne Renaud, Jean-Pierre Perreault, Paul-André Fortier, Ginette Laurin, Sylvain Émard i molts d'altres i es va adonar la riquesa de la dansa començant a crear les seves pròpies peces. Directora artística i coreògrafa, ha creat més de trenta treballs. El seu repertori és molt variat i inclou peces íntimes com els solos Braise Blanche (1990), Cartes postales de Chimère (1996) i el més recent La femme ovale (2003).

Entre els seus treballs per a dos ballarins, s'inclouen l'aclamada Te souvient-il? (2000), creada i interpretada per ella juntament amb Sylvain Émard i Elles (2002). De les seves peces de grup destaca Dans les fougères foulées du regard (1995) i URBANIA BOX, je n’imagine rien (1999).

Col·labora regularment en projectes multidisciplinars i sovint deriva els colors i tons del seu llenguatge coreogràfic d'altres formes d'art: Itinéraire multiple cycle. Durant anys, el projecte va inspirar-se en la vida i el treball de dones artistes d'altres cultures com a base pel seu treball. La primera part d'Elles (2002) es va immergir en el treball de Tina Modotti, una fotògrafa italiana dels anys 20 que va emigrar a Mèxic. L'any 2005, la segona part del projecte es va inspirar en Hannah Höch. Ce qu’il en reste es va estrenar a Usine C i va ser nominat com a finalista al 21è Grand Prix du Conseil des arts de Montréal. Finally, el 2008, va tancar el cicle amb Enfin vous zestes, una peça per a sis ballarins que utilitzava el treball de l'artista canadenca Marianna Gartner com a punt de partida.

Durant aquests últims vint anys, la companyia de Louise Bédard ha estat una eina dinàmica per endinsar-se en el treball coreogràfic que va començar a principis dels 80s. La seva visió artística singular ha estat reconeguda amb diversos premis incloent el prestigiós premi Nacional de dansa Jean A. Chalmers l'any 1997 per la seva excepcional contribució al món de la dansa i de la creació de Canadà.

Louise Bédard és cofundadora i membre de Circuit-Est, un centre coreogràfic que recolza la recerca i la creació oferint classes magistrals, workshops i espais d'assaig. També va ser professora convidada del Departament de Dansa de la Universitat del Quebec del 2006 al 2010.

First letter to Louise Bédard

Bonjour Louise,

hello, it’s your project partner from Barcelona, Roser.

I find it really special to start such an online conversation when knowing we’ll soon meet and work together. I‘ve been snooping around in your web site since summer, watching your videos and photos, reading your texts. Trying to figure out how you look like, how you like dancing and what you like getting inspired by. Feeling a bit like a spy ;)

I find this project a very nice and exciting initiative. I must admit this will be the first time I’ll direct someone I don’t know in advance. And it will be the first time as well I’ll direct someone who is more experienced than me. I guess you don’t work very often as a dancer for younger choreographers either, do you? :) This role exchange is indeed exciting. And it will eventually bring us some new ideas and some funny moments.

Thinking about this intercultural and inter-generational project we’re in, there are two aspects I think we share so far: that we both love dancing and that we don’t know each other yet. With time I’m pretty sure we’ll find many common ground.

To start with, I think we could do the exercise of making a simple presentation of ourselves, something like a portrait. I don’t mean exactly a description, cause that immediately suggests to me trying to get an outside point of view. But a kind of self-portrait. It has this personal choice on how we like to present ourselves to the other.

It can be very essential or very meticulous. It can be about our physical appearance or what we like when dancing or when letting our imagination fly or something we really feel identified with. Details and anecdotes are very welcome!

This is a first way of introducing each other, of presenting each other. Like a game.

As soon as I arrive to Montreal, I think we should go for a very warm coffee together before entering the studio! :)

Bon week-end.

Amicalment,

Roser

PS: As you can see, my English is much much better than my French...

www.roserlopez.com

map

First steps in this project and this blog.

Inés Boza i Roser López Espinosa

Aquestes són les nostres dues creadores que se n'aniran al Quebec!

Inés Boza

Co-fundadora i directora de la companyia SenZaTemPo. Inicia la seva formació en dansa al Conservatori de Pamplona i en teatre en el TAC de Granada. Del 86 al 89 treballa amb Janusz Subicz i Nazareth Panadero membres de la companyia de Pina Bausch, al 90 s’instal·la a Barcelona. L'any 1991 crea i presenta amb Carles Mallol la peça Senza Tempo, que donarà nom a SenZaTemPo, una de les companyies pioneres del teatre - dansa català. Boza va co-dirigir amb Mallol les peces produïdes per la companyia fins al 2003 en que va a començar a fer-ho en solitari. Dels seus últims treballs destaca "A+" i "Anatomía de un sueño".

Roser López Espinosa

Graduada en Dansa Contemporània al MTD de la Theaterschool d’Amsterdam, segueix també tallers de coreografia a la SNDO. Al 2005 rep la beca danceWEB-Europe. Ha ballat a Holanda amb Magpie Music Dance Company, Marta Reig Torres i Pere Faura. A Barcelona ha treballat amb Àngels Margarit / Cia Mudances, Iago Pericot i Las Malqueridas, entre d’altres. Des de 2008 manté el seu vincle amb Àngels Margarit i actualment interpreta el seu emblemàtic solo Corol·la.
Els seus treballs de creació han rebut diversos premis internacionals: The lizard’s skin rep el Primer Premi de Solos de Masdanza 2006; Còncau II, el Segon Premi de Noves Tendències del Certamen de Burgos 2008; Miniatura rep el Tercer Premi al Certamen de Madrid 2010 i és seleccionada per la xarxa europea Aerowaves 2011. Els seus treballs s’han pogut veure a festivals internacionals d’Espanya, Holanda, Alemanya, República Txeca, Eslovènia, Egipte i Japó.